Ho van aconseguir perquè no sabien que era impossible
Mostrando entradas con la etiqueta en pareja. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta en pareja. Mostrar todas las entradas

domingo, 16 de abril de 2017

Cims #7 i #8, repte #100Cims: Penya del Papiol i Puig de l'Àliga

Quina Setmana Santa més ben aprofitada en quant al repte #100Cims es refereix. N'hem fet dos de nous i així deixem el comptador a menys 92 per assolir la fita. Ja queda poc...

Cim #7 Penya del Papiol (13/04/17)

Cota: 376 metres
Serralada:
Situació: Olèrdola (Alt Penedès)
Percepció de dificultat: Molt baixa

Recorregut al Garmin Connect

Penya del Papiol (376 m.),  cim #7
Breu crònica: Ha estat el cim més curt que hem fet fins el moment, menys de 3,5 Km en ruta circular. Això sí, com sempre ens recreem molt en el camí, anem sense pressa, mirem el paissatge, juguem una mica al Geocaching i menjem el nostre entrepà a l'ombra. Una mica de pendent en l'ltim tram però cap dificultat.

Cim #8 Puig de l'Àliga (16/04/17)

Cota: 460 metres
Serralada:
Coordenades: 41° 17′ 1.887″ N, 1° 41′ 50.58″ E
Situació: Olèrdola (Alt Penedès) i Canyelles (Garraf)
Percepció de dificultat: Baixa

Recorregut al Garmin Connect

Puig de l'Àliga (460 m.), cim #8
Breu crònica: Aquest cop hem enganyat un parell d'amics, la Carol i el Gerard per pujar com sempre, amb molta calma i disfrutant del camí. Res estrany en el terreny tenint en compte que estem a la comarca del Garraf. Pendents no massa exigents amb alguns camins de pedra solta i alguna relliscada. Molta calor, trams de sol i d'ombra i unes bones vistes de les comarques de l'entorn, Montserrat i el mar en arribar al cim. Com ve sent habitual hem aprofitat per fer algun caxé i no ha faltat l'entrepà de l'arribada.

sábado, 15 de abril de 2017

Cims #5 i #6, repte #100Cims: Puig de les Agulles i Pala Alta

Ja sabeu que tinc el blog una mica abandonat. I malgrat fer dos cims més del repte #100Cims amb la Lydia i companys de senders i camins no havíem actualitzat pas el bloc. Serveixi aquesta entrada per deixar constància dels fets i de pas fer una breu crònica.

Cim #5 Puig de les Agulles (04/09/16)

Cota: 655 metres
Serralada: Serra de L'Ordal
Situació: Gelida (Alt Penedès) i Corbera de Llobregat (Baix Llobregat)
Percepció de dificultat: Baixa


Breu crònica: Com sempre matinem una mica i sortim al punt d'inici amb la ruta que hem buscat al Wikiloc ben guardada. Aparquem el cotxe i comencem l'ascens i pel camí també aprofitem per fer una mica de Geocaching. Arribem al cim amb molta calor i un cop allà fem les fotos de rigor i menjem l'entrepà. Després baixada per una altra banda i fi de la ruta circular. No vam patir gaire excepte per la calor.

Cim #6 Pala Alta (18/09/16)

Cota: 949 metres
Serralada: Serra de Mont-Roig
Situació: Camarasa, Les Avellanes i Santa Linya (Noguera)
Percepció de dificultat: Mitja-Alta


Breu crònica: Vam anar a pasar el cap de setmana amb uns amics de Saragossa a un càmping que hi ha a Sant Llorenç de Montgai, gairebé a tocar del punt d'inici de la ruta. Vam pujar amb la calma tot aturant-nos a fer un mos de fruits secs i aigua de tant en tant. Es va fer dureta perquè vam acumular força desnivell i perquè hi havia trams amb força pendent però no era pas gaire difícil d'avançar. Però vam acumular uns 800 metres de desnivell i 15 km de recorregut. Un altre cim al sac.

sábado, 12 de diciembre de 2015

Cim #4 del Repte #100Cims: El Croscat - 07/11/2015

Cota: 786 metres
Serralada: Zona Volcànica de La Garrotxa
Situació: Olot i Santa Pau (La Garrotxa)
Percepció de dificultat: Mitja.


Breu crònica: Ruta i passejada per la Zona Volcànica de La Garrotxa amb pujada al Croscat i visita al cràter de Santa Margarida i la Fageda d'en Jordà. L'ultim tram de la pujada al Croscat una mica empinat i relliscòs. 

martes, 8 de diciembre de 2015

Cim #3 del Repte #100Cims: El Montau - 31/10/2015

Cota: 657 metres
Serralada: Massis del Garraf (Serralada Prelitoral)
Situació: Terme Municipal de Begues (El Baix Llobregat) i Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès)
Percepció de dificultat: Mitja.


Breu crònica: Hem fet una volta circular començant pel camí més complicat. Hem disfrutat del bon temps. La baixada amb força pendent per carregar bé les cames.


miércoles, 23 de julio de 2014

Crónica: 10K de Zaragoza 2014

Seguimos recuperando a pasos de grillo entradas retrasadas. Ahora que voy a tener algo más de tiempo libre.

Ahí va la crónica de una de las carreras que me ha hecho más feliz. No por la distancia, sino por haberlo hecho al lado de Lydia. ¿Quien se lo iba a decir? Meses de entreno, buenos propósitos y una progresión que va desde la caminata a paso de caracol, pasando por la velocidad absurda hasta el sostenimiento de una carrera de ritmo constante y mantenido. He sido muy feliz compartiendo su objetivo y acompañándola siempre que he podido. En entrenos, bajones, dudas, consejos, sudor y esfuerzo. Se culmina una primera parte del camino que nos va a llevar juntos a cumplir mucho de sus otros objetivos futuros. Ya nos los estamos subastando en términos de "molaría", "ahora vamos a por", "lo próximo será"... Así que ya os iremos contando.

Crónica


Con los deberes hechos ya. Sin nervios de no ser capaces de conseguirlo. Las únicas dudas eran sobre el tiempo que íbamos a hacer, pero los entrenos de test que habíamos hecho ya nos hacían tener una idea del arco de tiempo que necesitábamos para llegar a meta. Y lo cumplimos: 1:10 horas que solo pueden mejorarse a partir de ahora.

Era impresionante la cantidad de mujeres corredoras que se dieron cita. Nosotros estábamos los 4 de siempre: David, Azucena, Lydia y un servidor que hemos entrenado juntos durante muchas semanas para el día de hoy. Y todos con el mismo sentir: "En poco más de una hora ya seremos felices de haberlo conseguido". Pero antes quedaba sufrir.


Empezamos juntos y al poco Azu y David se avanzan unos metros. Siempre a la vista, pero ahí estaban. Lydia y yo, al ritmo pactado y en progresión. Los primeros tres se pasan cómodos. El entreno se nota y que lo hemos hecho bien también. Vamos en barullo. Ni solos ni delante, en nuestro sitio. A Lydia se le hace duro del 3 al 4 y hasta el 5. Iba con mucha sed. Necesitaba beber y estábamos a poco del avituallamiento que finalmente llega y le da la vida. 


Seguimos a ritmo pasado el ecuador y cada vez queda menos. Hay momentos de flaqueza hasta el 8, pero a falta de 2 kilómetros subidón que entra y empezamos a avanzar a gente y eso motiva. Lydia sube el ritmo sin calcular sus fuerzas hasta los últimos 500 metros donde se le acaban. Pero hay que seguir. Hay que dar el "fua" y así, tras caminar unos metros, vamos a por todas que ya se oye el murmullo de la meta.

Una última curva traicionera que nos lleva a un bucle de 100 metros que nos aleja de meta y nos vuelve a acercar. La recta final se hace sola y hemos conseguido el objetivo. Todo clavado y bajo control casi siempre. En lo previsto. 

Ser feliz haciendo deporte en pareja hay que experimentarlo, porque lo que es explicarlo por escrito o a viva voz todavía tengo que aprender a hacerlo.

Y seguimos y seguimos con nuevas metas en la cabeza y grandes planes deportivos para los dos.

 
Design by Free WordPress Themes | Bloggerized by Lasantha - Premium Blogger Themes | Hot Sonakshi Sinha, Car Price in India